L’any passat no em vaig poder resistir a llegir El Nombre del Viento de Patrick Rothfuss, un bon llibre per a tot aquell que li agradi el gènere de fantasia, tot i estar escrit amb el màxim de rigor que s’exigeix el propi autor per donar en tot moment una sensació de versemblança. El llibre ha anat tenint un considerable èxit, i en menys de dos anys, ja porta 21 edicions, afegint la reedició en butxaca.
El cas és que, la setmana passada, passejant per l’FNAC, fent un cop d’ull per la secció dels llibres, em vaig haver de mirar dos vegades la portada de El Laberinto de Oro de Francisco J. de Lys: era una copia descarada de la portada de El Nombre del Viento!
Com es pot veure, no només la tipografia, si no també el posar un encaputxat de verd rodejat de malesa i bosc. Ja us dic, va ser passar per davant i pensar que no hi havia hagut ni dissimul. Vaig llegir-me la sinopsi de El Laberinto de Oro, per veure si tractaven de donar-li el mateix aire a una altra novel·la de fantasia, però no: aquesta tracta sobre misteris a la Barcelona del segle XIX!
No ho vaig acabar d’entendre…
Mandrilades. 
25 gener, 2011 a 1:15 pm
Poca creativitat o pressupost reduït, ves a saber!
25 gener, 2011 a 4:10 pm
Mentre sigui això i no mirar de donar gat per llebre…
28 gener, 2011 a 4:05 pm
S’ha de tenir poca inventiva la veritat, amb la quantitat de dissenyadors que haurien fet una portada digna…
Sobre el llibre en sí, bé, no diria que és un mal llibre i en llegiré la continuació, però he de reconèixer que el famós Kvothe m’arribava a cansar una mica.
31 gener, 2011 a 3:00 am
Kvothe és un cansino, ella una cansina, junts insuportables… però el llibre al final resulta interessant!
20 Març, 2012 a 10:02 am
[…] L’any passat ja vaig comentar la sorpresa que vaig tindre en veure com havien publicat un llibre copiant exactament el mateix disseny de El Nombre del Viento, el primer llibre de la trilogia. Doncs bé, de nou astorat en veure la manca de rezel a l’hora de tornar-ho a fer, en aquesta ocasió amb una reedició de La Trilogia de la Niebla de Carlos Ruiz Zafón. […]