És una llàstima que en fer-nos grans ens oblidem d’un gènere literari importantíssim i que, ens agradi més o menys, influeix a les nostres vides: el conte.
Fa ja uns anys, pensant que regalar a una amiga a qui li encanta la il·lustració, vaig acabar al racó de contes infantils d’una llibreria i allí vaig començar a fullejar-los, fins i tot llegir-ne alguns… per quan em vaig donar compte portava mes de mitja hora assegut llegint contes, i un d’ells era El Punt de Peter H. Reynolds.
A The Dot (El Punt. Ed. Serres), Reynolds ens explica la història de la Vashti que tota emprenyada perquè, segons ella, no sap dibuixar, i davant de la insistència de la professora en que ho faci, decideix clavar el llapis al paper deixant un punt fosc marcat.
A partir d’aquí tot canviarà per la Vashti i descobrirà que a vegades el que més ens impedeix expressar-nos som nosaltres mateixos.
Vaig trobar El Punt una història encantadora, acompanyada d’un dibuix ben simpàtic i agradable, que en unes cinquanta línies em va fer reflexionar una estona sobre les pròpies capacitats.
El recomano a tothom, així com l’anar a la secció de contes infantils de la llibreria que tingueu més a prop i deixar-vos emportar per portades i dibuixos. Els contes encara ens poden ensenyar moltes coses i molts tenen a més una gran qualitat. Jo ja en tinc uns quants a casa i estic pensant en deixar-me caure per casa dels meus avis per veure si encara hi han els que llegia quan era petit. Valtros recordeu algun?
Mandrilades. 
Deixa un comentari