Us ha donat mai la sensació que quan plou i esteu dins a casa en silenci simplement mirant i sentint com plou us envaeix una mena de pau interior? A mi si. Soc un entusiasta de la pluja i, sempre que no hi hagi el vent de per mig, anar a passejar mentre plou ho trobo d’allò més relaxant.
Doncs bé, en dies com avui, en que m’haig de concentrar i per qualsevol motiu no estic per la feina, aprofito l’efecte relaxant que te en mi la pluja, com? Doncs gràcies al Soroll Blanc. Si voleu saber-ne més sobre què és aquest soroll, aquí us deixo un enllaç a la Viquipèdia, però a grans trets és un senyal que conté totes les freqüències i totes elles amb la mateixa potència… el que us deia, si us interessen els aspectes tècnics, cerqueu per la xarxa.
El cas és que aquest soroll, entre d’altres aplicacions ben diferents, té la propietat que, emès a una baixa intensitat, afavoreix la relaxació.
I què te que veure tot amb res? Doncs que el so de la pluja és molt similar al soroll blanc, i com que aquest no és res més que una senyal creada, la podem modular i fer anar com vulguem.
És el que ens proposen des de la web SimplyNoise, on ens donen a triar el color que volem sentir i ens generen el so en qüestió, permetent posar-li un temporitzador o fer que vagi fent oscil·lacions, com si de la remor de les onades es tractés.
Però la proposta que més interessant em va semblar quan vaig conèixer aquesta pàgina, va ser la de descarregar-te pistes d’una hora de duració simulant sorolls ambientals, com ara una platja, l’hivern o una tempesta. I és aquesta última (que podeu trobar per descarregar gratuïtament) la que he escollit per treballar el dia d’avui.
I ha donat els resultats que havia de donar! Us recomano a tots que ho proveu algun dia, amb auriculars a poder ser, i em comenteu que tal.
15 gener, 2011 a 2:26 pm
És una idea tan absolutament friki, que estic segur que funciona. Portem un ritme vital acceleradíssim durant setmanes o mesos i mai parem a escoltar-nos a nosaltres. Les tempestes, la pluja… són disparadors d’aquest estat d’ànim més pausat, més personal. Per una estona ens mirem a nosaltres. Al final la Natura és l’eina personal (entès com a contrari de social) 2.0.