Quan estic a Reus no disposo del meu ordinador habitual ni d’una bona connexió a internet a casa meva, si vull treballar de manera decent he d’anar a casa dels meus pares a fer servir el seu (i sort que ara és nou!). El fet és que la conta d’Spotify que fan servir és la que en el seu dia li vaig obrir a ma mare i en la qual li vaig deixar una llista de reproducció amb cançons que a ella i a mi ens agradaven, i per això quan estic per aquí, acostumo a escoltar-la.
Una de les cançons que es pot sentir (en estricte ordre aleatori) és Estupendamente de The New Raemon, potser la cançó que més m’agrada d’ell, per aquest optimisme negre i melancòlic que em transmet.
Distancia prudencial, la pena capital.
La poca inclinación a dar muestras de afecto nos
Va a devorar esta vez.
Puede ser, tal vez se acabó.
Francamente, nos vendrá mejor pensar
que irá estupendamente
y hacerle frente a esta maldita situación.Ten cuidado al sumergirte,
pues resulta que tal vez esta vez
nos van a suspender en gimnasia emocional.
No hay que andar precipitándose
cada dos por tres.
¡Va, ofréceme un respiro!Ahorrémonos la pantomima
Y salgamos a la superficie.
¡Apresúrate! ¡Apresúrate!Hay dos opciones:
Irse o quedarse aquí entre los muertos.
Inmensa multitud,
observan nuestros movimientos.
Silencio espectral al escuchar un “te quiero”.
Sí, es permanente.
Ey, repite conmigo:
Sí, irá estupendamente.
Sí, estupendamente.
Deixa un comentari