Comentaris sobre els Comentaris

L’altre dia parlava amb el Marc Díez, Convidat habitual de Mandrilades., sobre els comentaris als blocs. Comentàvem com moltes vegades les nostres visites als diversos blocs que seguim esdevenien actes de total vouyerisme, ja que no mai interactuàvem deixant comentaris. I crec que podria extendre aquesta pràctica a gairebé tots els meus coneguts.

La meva teoria és que entra en joc algun tema generacional que fa que actuem així. En acabar de llegir qualsevol article, és molt possible que tinguem ganes de donar la nostra opinió, però a l’hora d’escriure ens venen els ‘ais’ i ‘uis’. D’entrada ens dóna la sensació que la nostra opinió ha de ser com mínim igual en qualitat a l’escrit llegit, si no millor.

No n’hi ha prou amb dir que ens ha agradat o no, que estem d’acord o no, que en pensem; ens ve la necessitat de gairebé haver d’escriure un altre article en resposta al primer i, clar, davant d’aquesta tasca, la mandra ens arriba i, finalment, optem per no escriure res.

És pot ser el record d’aquells comentaris de text que vam haver de fer a l’institut? No ho se, però és ben curiós…