Revisitant Friends

La setmana passada més o menys, fent un tomb per la FNAC, i com acostuma a ser normal per aquestes dates pre-nadalenques (i no cap altre de l’any), vaig veure el pack de la sèrie Friends complerta. I, com cada any també, em va venir aquell sentiment de culpabilitat en recordar que encara no l’he vist mai acabar, ni se com ho fa, aquesta sèrie!
No podia ser aquesta situació, sumada a la irregularitat històrica amb que la vaig seguir, pel que vaig decidir posar fil a l’agulla per solucionar el problema.

Vaig conèixer Friends farà uns tretze o catorze anys més o menys, però recordo com l’època en que vaig viure la sèrie de forma més intensa el meu primer any a Barcelona. Llavors compartia pis amb dos grans amics, el senyor Litus_7x24 i el senyor Badi, i vam pactar de bon començament que a les 20:00 era el moment de veure Friends a Canal+ (i després no canviar de canal i veure Lo+Plus en la seva última temporada en aquella franja horària) i així ho vam fer, afegint-hi sessions de revisió de capítols via gravacions en vídeo!
En aquells temps en que jo era uns set o vuit anys més jove del que representava que eren els protagonistes de la sèrie, reconec que vaig idealitzar el seu modus vivendi i que vaig arribar a pensar que el meu futur aniria cap allí.

Avui, gràcies als avenços no he necessitat buscar cintes de vídeo, aprofitant que ja arriben les vacances nadalenques i les sèries actuals fan descans, he decidit emprendre la titànica empresa de veure les 10 temporades que composen Friends. He començat amb la primera meitat de la primera temporada (12 episodis) i crec que ja puc treure unes quantes conclusions:

• La sèrie ha envellit amb els anys. No només els looks que porten els personatges (parlem d’una sèrie que s’inicià l’any 1994), si no moltes de les temàtiques que tracten. I també és nota en el guió, en els diàlegs, en els acudits i en el tempo.
• He rigut molt en pensar que la sèrie comença amb els seus personatges tenint 24~26 anys i cap d’ells fa esment a la universitat, tots ells viuen acomodadament i tenen feines més o menys estables, un dels protagonistes inicia ja divorciat d’una relació de quatre anys amb embaras inclòs (es va casar entre els 22 i els 26).
• No surten de festa, no van a bars, no van a bars de copes… es passen el dia en un cafè prenent-se uns bols enormes de cafè amb llet asseguts en un sofà que crec recordar que en tota la sèrie només el troben ocupat dos cops.

Podria seguir, però entraria ja en detallets i no tinc cap intenció ni necessitat de afusellar la sèrie, però volia comentar aquests punts que han estat els que m’han fet mirar irònicament aquell moment de la meva vida en que em pensava que als 26 seria com ells… santa innocència! No puc estar-me doncs de comparar-la amb How I Met Your Mother, el seu relleu natural actualment en antena, i pensar que des del primer moment, i coincidint en edat amb els protagonistes d’aquesta des de l’inici de la sèrie, la vaig trobar molt més generacional i propera.

Continuaré veient-la i en un altra ocasió parlaré més precisament sobre la sèrie, però de moment podeu anar compartint els vostres records sobre la sèrie, això si, no m’expliqueu el final!