Al Centre de Lectura

La setmana passada vaig estar passant uns dies a Reus a la cerca d’una mica de reclusió per poder treballar més. Un cop allí, i amb casa meva com la Sagrada Família, que mai s’acaba, vaig haver de pensar on podia anar amb els meus llibres i els meus apunts i immediatament em va vindre al cap LA biblioteca de Reus (que per mi no és ni serà la BCR) i vaig encaminar els meus passos cap a la plaça Mercadal per poder enfilar el carrer Major i arribar al Centre de Lectura.

Recordo quan el meu pare m’hi va portar farà uns vint anys a fer-me soci, com em van donar aquella cartolina rosa que m’acreditava a l’hora d’emportar-me llibres. Recordo com vam pujar a la biblioteca passant per davant la mirada pètria d’Evarist Fàbregues, i com en entrar-hi em vaig quedar totalment seduït per l’ambient, el mobiliari, les prestatgeries de terra a sostre i, clar, pels llibres. Recordo la bibliotecària explicant-me com s’omplia la butlleta per demanar un llibre, que eren el format i la signatura, com fer servir el catàleg, tant l’alfabètic per autors, com l’índex per matèries.

Doncs he tornat a habitar-hi durant dos dies com quan anava a l’institut i els primers anys de carrera, quan et trobaves companys que també hi anaven i feies de tot menys estudiar. M’he assegut als sofàs de la Sala Comú a llegir el diari i he buscat un coixinet vermell per posar a la cadira amb seient d’espart encenent el llum de la taula amb el seu interruptor mil·lenari situat al lateral de la taula. He tornat a perdre el temps tafanejant pels arxivadors de l’índex per matèries i després tornar a seure’m donant l’esquena a Mossèn Cinto Verdaguer.

Però he vist que no tot és nostàlgia! El catàleg ja ha estat informatitzat i disponible a dos ordinadors encesos contínuament, una de les sales de consulta està sent totalment rehabilitada, disposen de wi-fi a tot l’edifici… bé Centre de Lectura, bé.
Tot i així, després de buscar un llibre amb el mètode tradicional i omplir la butlleta de sol·licitud, no vaig poder estar d’assegurar-me tot preguntant a la bibliotecària (la mateixa després de tants anys i el temps no passa per ella!) mentre li donava el paperet rosa de consulta en sala: “Encara funciona així, no?”.