Descobrint als Mine!

Avui tornem a tindre Convidat! En aquesta ocasió, l’Albert Ballester – baixista en les formacions XEIC! i Vitruvi – ens parla de música catalana i d’un grup que acaba de descobrir.
Animeu-vos i envieu el vostre article a mandrilades[arroba]gmail.com

Normalment aprofito el trajecte de casa a la feina i viceversa per escoltar música. És un moment de solitud que em permet estar ben atent, analitzar-la i fixar-me en cadascun dels més petits detalls.
Al meu cotxe de fa un temps quasi bé només hi sona música en català i això es deu a que amb el gran ventall de grups i discs que s’editen en la nostra llengua em faltaria carretera i temps per poder degustar-los tots.

Un dels últims discs que he escoltat tot conduint ha estat Un brindis pel nen androide dels Mine! (Musica Global, 2010). Aquest grup són els guanaydors de l’edició passada dels concurs Sona 9. Concurs de moda i per on sembla que han de passar tots els grups que vulguin obrir-se camí dins l’escena catalana, si no pregunteu-ho als Manel, Els Amics de les Arts, etc.

Poso el disc i escolto el primer acord. Ràpidament es desprèn un savoir-faire que em crida la atenció i m’entusiasma per igual. M’enganxen i no puc deixar d’escoltar una darrera l’altra les dotze cançons que formen el disc. L’acabo i no se quina cançó m’ha agradat més, no em puc quedar només amb una. Me’l torno a escoltar, però em passa el mateix. Somric.

Aquests quatre nois han creat un paisatge variat i lluminós, on s’hi troben la psicodèlia, el rock, la música festiva i el drama quotidià, amb lletres que ens parlen des de la Thermomix, a petits desastres domèstics i que es troben atrapats al llindar de la adolescència i la edat adulta.

I tot encaixa quan veig que els ha produït el barceloní Ricky Falkner, aquest guru de la música al que fan cap tots els grups de l’escena pop catalana. Espero poder veure com treballa algun dia, i desvelar aquest misteri que l’envolta.

Ara nomes falta veure’ls en directe i confirmar el bon gust de boca que m’han deixat.

Ja sabeu, no deixeu d’escoltar una de les bandes amb més potencial de l’escena catalana.

Albert Ballester