La Colla

Les veig vindre. Les oloro. S’acosten dates de reunió, de retrobament, d’abraçades bufades a causa dels jaquetons. A mes i mig vista ja comencen a haver-hi els primers mails, les primeres trucades, les primeres converses en referència a elles… Potser perquè, personalment, he trobat aquest un any prou solitari, a l’hora de posar-me a tibar dels fils per poder començar a organitzar trobades, m’ha vingut al cap aquesta cançó de Els Pets.
I és que tot i que continuo seguint la seva trajectòria, jo amb Els Pets em vaig quedar a l’Agost.

Jocs “Recreatius”

Era diumenge a la tarda i, sincerament, res em venia més de gust que deixar que acabés el dia sense fer res més que preparar-me mentalment i acumular energies per començar bé la setmana. Però els minuts passaven lentament. Llavors vaig recordar una piulada d’en Marcusen on m’enllaçava a una pàgina amb un ranking dels millors jocs gratuïts per iPhone.
Després de tafanejar una bona estona, vaig veure un recopilatori de jocs anomenat Capcom Arcade i, empés per la marca, el vaig descarregar.

I would like to live in Sweden

Avui tenim de Convidat a EdBaMa des de la India. I aprofitem també per fer una mica d’experiment didàctic: us proposem una entrada escrita en anglés per tal que practiqueu l’idioma. L’iniciativa m’ha agradat i crec que ens pot anar bé a tots, així que els comentaris, si és que en deixeu, feu-los en la mateixa llengua!
Segueix sent especial l’entrada d’avui ja que a Mandrilades. només us oferirem un pròleg, la resta l’haureu de llegir al EdBaMa’s Weblog, recomanadíssim des dels inicis. Us deixo en bones mans, doncs!

A beginning

It was long time back when I realize that some of the pop bands or singers that I love were Scandinavian. This is not a big surprise if you are from any of those countries or you are following their daily music life. However, it is not my case and for this reason I was surprised when I count not less than 12 different Scandinavian artists in my iPhone.

Que vull veure?

No en soc gaire fan ni usuari de l’streaming, allò de veure les pel·lícules o les sèries “en viu” com si estiguéssim veient un vídeo a YouTube. Em costa el mateix baixar-ho, en quant a temps i recursos, i després el tinc per fer-li el que vulgui, se que veuré la versió que vull i que li trobaré els subtítols adequats.
No obstant l’altre dia, vaig necessitar veure certs episodis de sèries que tenia escampats per diverses bobines de DVDs i que feia mandra buscar. El recurs que us presento, em va anar de fabula!

Zits

De tires còmiques n’hi han i han hagut milers, i més de fa un temps amb l’aparició dels webcòmics. De totes elles, algunes com Mafalda, Peanuts, Calvin & Hobbes o Garfield (encara serialitzant-se) són ja part de la història del còmic i mundialment conegudes, amb publicació en milers de diaris i recopilacions que s’editen i reediten any rera any.
Personalment, però, crec que la millor tira còmica que he llegit mai és creada per Jerry Scott i Jim Borgman i que porta per nom Zits.

Que fem amb l’ocellet?

Des que vaig re-obrir la paradeta, vaig obrir també una conta a Twitter per vincular-la al bloc. El nom d’usuari és el mateix que el de l’adreça de la web, decisió que vaig prendre ràpidament i que no m’acaba de convèncer; és a dir: [at]infomandril.
Cada article que apareix al bloc, ve acompanyat per una ressenya a Twitter (així és com alguna vegada ha arribat gent a aquests indrets), però m’agradaria donar-li una mica més de suc, a veure si entre tots decidim que fem amb l’ocellet.

Humor de “Luxe”

Diria que ja havia vist un tros de La Vida de Brian (Life of Brian, 1979) amb total desconeixença dels seus autors quan era petit, quan un nadal a casa dels meus tiets, jo devia tenir 12 o 14 anys, la meva tieta em va posar un video amb capítols de Monty Python’s Flying Circus (1969-1974) dient-me que estava segura de que m’agradarien i advertint-me “Parlen en anglés, però té subtítols”, em va posar uns auriculars perquè el so de la televisió no molestés als “grans” mentre feien la sobretaula. La jugada no li va sortir bé: no podia parar de riure. Havia descobert als Monty Python.

Juguem a Go?

Recordem als lectors que els divendres, sempre que és possible, publiquem a un convidat. I que aquest convidat pot ser qui vulgui! Animeu-vos i envieu el vostre article a mandrilades[arroba]gmail.com

Ara fa unes quantes setmanes que amb els amics ens reunim i juguem a Go, un joc d’origen oriental de caire estratègic.

XVI Saló del Manga: Les compres

I per acabar amb aquest biopic dedicat al XVI Saló del Manga, que més que explicar-vos quines van ser les compres realitzades, tot i que ja us aviso que enguany, a banda d’haver-hi poques novetats interessants, no ha estat un any gaire compulsiu consumísticament. la crisi afecta a tot arreu, i el món del manga no n’és una excepció… tot i que veient la gent que va assistir ningú ho diria!

XVI Saló del Manga

Sembla mentida que ja faci 16 anys que any rera any assisteixo religiosament al Saló del Manga de Barcelona. Durant totes aquestes edicions ha anat canviant tot molt, des del recinte fins la gent que hi assisteix, passant per jo mateix.
Tot va creixent, l’espai s’ha multiplicat en recintes, cada cop venen més autors a firmar als seus seguidors, i cada cop hi ha més i més gent: enguany 65.000 persones han passat per les portes de La Farga de l’Hospitalet!