Centres Cívics, setembre i molta motivació

A partir d’avui i cada divendres, en la mesura que sigui possible, publicarem el text d’un convidat. Tal i com fem per aquí, la temàtica serà absolutament lliure.
I si teniu ganes de participar, envieu els vostres escrits a mandrilades[arroba]gmail.com

Una de les majors mandrilades que he fet últimament és pensar que a la meva vida li feia falta un puntet d’emoció i que la millor manera per aconseguir-la era fer una activitat “extra-escolar”.
Ara ja esta fet i crec que en treure moltes coses positives. Però també us diré, que no ho tenia del tot clar un parell de dies abans de la primera sessió.

Tot va començar al setembre, un gran amic, un dia em va comentar que les grans empreses tenen estudis que indiquen que el millor moment per treure col·leccions o iniciar campanyes publicitàries és el setembre. Es veu que és un mes propici per penetrar a la ment de les persones i activar el que se suposa que s’ha d’activar per tal que portin a terme actes que un parell de mesos més tard, segurament deixaran de motivar-los. D’aquí que aquest mes sigui un mes on es llancin tot tipus de promocions als quioscos, gimnasos, cursos, etc… Suposo que encara es una herència de la nostra època escolar!

Un cop aclarit aquest punt, no és d’estranyar que entre tots el mandrils, n’hi hagi un que, en representació de tots, sucumbeixi a les estratègies d’un mercat massa atractiu com per no fixar-s’hi. Mentre d’altres es dediquen a obrir mercats a l’estranger, a crear revistes, blocs, empreses o fins i tot grups musicals, n’hi ha que es deixen caure pel centre cívic més proper, miren el llistat d’ofertes i s’apunten a TEATRE!

Només he fet la primera sessió i us diré que va ser un escàndol. Allò no és teatre ni és res, és un grapat de gent (d’entre 20 i 70 anys) amb un denominador comú: vull fer tot allò que no tinc collons a fer a la vida real. Les classes consisteixen amb la improvisació. Es tracta de fer volar la imaginació tant com puguis fins a extrems inimaginables. Allà és on pots veure el veritable estat de les persones. Dic això precisament perquè no hi ha guions ni temps per preparar-los. Pots veure una dona de 70 anys arrossegant-se per terra fent de de gata miolant per l’escenari com si hagués esperat tota la vida per fer-ho. Pots veure com un home, que se li podria diagnosticar alguna especie de deficiència mental incapaç de mirar-te els ulls i que es va presentar com a poeta, dóna les gràcies, després d’haver representat una versió improvisada de la Blancaneus, per haver acariciat el cap de dos noies que en aquell moment s’havien convertit en pomes! Tot un autèntic popurri de situacions que fan que desconnectis de qualsevol problema que tinguessis abans d’haver entrar en aquella sala.

A tothom que vulgui riure durant una hora i mitja cada setmana… que no ho dubti. Al febrer tornen a obrir inscripcions.

Dit això nomes rem queda dir: molta merda a tothom!!

SantiFu